De Pratdip a Colldejou per les Crestes de la Seda i el Portell de Llaberia i tornada pel camí vell


Des de la vida i miracles de Santa Marina, la santa patrona monjo (monjo, amb o... ho he escrit bé), acusada d'un fals delicte de violació; passant per la llegenda del gabacho que va amagar en el castell un tresor, dintre d'una pell de cabra, durant la guerra del francès i - sobretot - la història dels gossos-vampir (els dips), que van aterrir al personal durant segles i que encara lluïxen insolents (però menys terrorífics) en l'escut local... Tot això, dic, fa que, definitivament, Pratdip sigui un poble interessant. O el Prat, que és com li diuen per aquí.
No vaig a estendre'm en les històries del Prat, perquè el senyor Google i la senyora Wikipedia saben molt mes que jo i gustosament satisfaran la vostra curiositat.
A més, el meu soci Ignasi i jo, hem vingut a caminar i, a aquestes hores de la matinada, no estem per a moltes llegendes.

Se'ns ha ficat en el cap anar A Colldejou i tornar. Em surten uns vint quilòmetres i gairebé mil metres de desnivell acumulat. A Ignasi li dic que setze i el desnivell ni l'hi esmento, per allò de la motivació... Sé que sabrà perdonar-me.
La novetat està en la tornada, que recorre l'antic camí de Colldejou a Pratdip. Com ja he comentat en anteriors entrades, el Consorci de la Serra de Llaberia està recuperant els vells camins de ferradura que unien els pobles de la zona, per on, antigament, pagesos, traginers, pastors, quincallaires, llenyataires i altres gents de l'economia informal, recorrien la nostra geografia, a peu o amb ruc.
També van ser molt utilitzats per a anar a veure a la xicota, si era del poble del costat... Així que aquests camins van complir una gran funció econòmica i sentimental i bé mereixen ser recuperats. I caminats.

ITINERARI

Pratdip - Crestes de la Seda - Font de Mont-redon - Els Saleres - Collet dels Colivassos - Portell de Llaberia - Camí dels Revolts - Coll del Guix - Colldejou - Camí vell de Pratdip - PR-C 96 - Barranc i font del Bullidor - Collet de la Terra Blanca - Pla d'Aladerns - La Carabassa - Pratdip.

Photobucket

Si et vols baixar el track de Wikiloc, prem aquí


PERFIL DEL RECORREGUT

Photobucket


Després d'aparcar als afores del poble, vam esperar que surti el sol per a no topar-nos amb algun dip after-hours i prenem adreça nord cap a les Crestes de la Seda.

Aquesta alba sagnant... Esgarrifosa.

Photobucket


Com podeu veure al perfil, la cosa puja fort ja des del principi.

Photobucket


Quan sortim del bosc, el gran espectacle de la Dovia i les Crestes de la Seda banyades pel sol naixent.

Photobucket


La boira s'encimbella per les Crestes de la Seda.

Photobucket


Arribem al Coll de la Seda. Cal pujar per aquí. Gens, una grimpadeta.

Photobucket


Mirem cap al sud-est. Mar de boira a la costa.

Photobucket


Vinga, Ignasi, que això està chupao. Hi ha marques blaves que ens duen pels passos mes fàcils.

Photobucket


Allí es veu el Cavall Bernat.

Photobucket


Alguns passos són una mica aeris, però sense dificultat.

Photobucket


Aquella muntanya punxeguda és Escornalbou.

Photobucket

Ep!. Pas amb cadena. El Pas del Siscu. Ferradeta per a donar-li color al matí. Cap dificultat. Però si no es vol pujar, hi ha una marrada, flanquejant per l'esquerra.

Photobucket


S'han acabat les crestes. El Mont-redon i el Cavall Bernat. Avui no els pujarem, bastant tenim amb els vint quilometres. Aquest punt negre és un còrvid. No hi ha mes dades.

Photobucket


Arribem a la Font de Mont-redon.

Photobucket


El Consorci l'ha arreglat com abeurador.

Photobucket


Aquí, les beneficiades.

Photobucket


Ja tenim una àmplia panoràmica de la Serra. Al fons, la Miranda, amb el característic xumet del radar meteorològic.

Photobucket


Les Saleres. A pesar que tots els punts d'interès estan perfectament senyalitzats amb les banderoles del Consorci, s'han respectat els antics senyals que van orientar durant dècades a diverses generacions d'excursionistes. Un respecte, si senyor.

Photobucket


Mirant cap a enrere: Mont-redon omnipresent.

Photobucket


I unes panoràmiques dels cingles de la Brancana.

Photobucket


Photobucket


Creuem el Collet dels Colivassos i prenem la pista que ens durà al Portell de Llaberia.

Photobucket


Les covetes del Vaqué

Photobucket


Arribem a un encreuament i prenem el camí del Portell de Llaberia.

Photobucket


Ho creuem i ens fiquem en el vessant de Colldejou. Davant, la Mola de Colldejou, altre dels referents excursionistes de la Catalunya Sud.

Photobucket


Aquí està en la seva totalitat manifesta. Ja anirem algun dia i ho contarem.

Photobucket


Comencem a baixar pel camí dels Revolts. Un dels camins mítics de l'excursionisme tarragoní. Recuperat després d'anys d'abandó i agressions motoritzades...

Photobucket


Photobucket


L'auró, verd brillant. Donarà color, a la tardor.

Photobucket


Passem el Coll del Guix i prenem la pista de Colldejou. Ara, la Serra ens queda dalt, a la dreta.

Photobucket


Travessem boscos i horts, entre vegetació exuberant.

Photobucket


Photobucket


I moooltes flors. A veure, els botànics, que flors són aquestes?

Photobucket


Photobucket


Això és un cavall. Sens dubte.

Photobucket


Ja s'albira el poble.

Photobucket


Colldejou. Base per a múltiples excursions per la zona. Té restaurant. I allí anem per a hidratar-nos i fer provisió d'aigua.

Photobucket


Un poble bonic, amb moltes cases restaurades.

Photobucket


Photobucket


Són les dotze del migdia i el sol estreny. La suau brisa de la Serra ja no existeix. Anem a començar la segona part de l'excursió. Sortim del poble creuant per sota de la carretera. El camí està parcialment endreçat però encara queden restes d'escombraries: antropització li diuen. Creuem el barranc de la font del Noguer per una passarel·la de fusta i tornem a sortir a la carretera un poc mes endavant.

Photobucket


A l'altre costat, trobem les primeres senyals que ens mostren el camí de Colldejou a Pratdip. El trajecte coincideix a la seva major part amb el traçat del PR-C 96, encara que amb petites variants que haurem d'estar atents per a no saltar-nos-les. És de suposar que, en un futur pròxim, aquests petits detalls de senyalització es resolguin.

Photobucket


Discorrem entre bancals i bosc. La calor segueix estrenyent . Aturades contínues per a beure i prendre alè.

Photobucket


Hi ha racons veritablement encantadors...

Photobucket


Falgueres...

Photobucket


Petits teixos a la vora del camí...

Photobucket


Passem per la bassa del Bullidor i el Collet de la Terra Blanca. S'han hagut de col·locar barreres per a impedir el pas de les motos. Una pena... El camí ens segueix sorprenent.

Photobucket


Arribem al Pla dels Aladerns, encreuament de camins. Descansem.

Photobucket


I després de passar per la Font de la Carabassa o del Abellar, vam albirar el final d'aquest agònic trajecte. Cal estar atent als pals i indicacions per a seguir fidelment l'antic camí, que, en la seva part final, està ja molt desdibuixat.

Photobucket

Pratdip, again... Ignasi, contra tot pronòstic, assegura no odiar-me. Fins i tot es li veu content... Jo també ho estic.
Això és tot, amics.

Photobucket

No hay comentarios: