Segurament avui haurem trepitjat alguns dels racons on es refugiava, allà per mil set-cents i escaig, Pere Joan Barceló i Anguera, mes conegut com el Carrasclet.
En la seva joventut venia carbó de llenya a Reus. Carbó de carrasca - d'aquí el malnom de Carrasclet - que tant abunda per aquestes muntanyes. Allí li va entrar el gusanillo anti-borbònic i va acabar de capità en la guerra de Successió. La va perdre, es clar, i es va retirar a Marçà.
No va descansar molt temps, el capità-carboner. Conten que va acabar fugint a la muntanya després d'una baralla amb un recaptador d'impostos que li va esmentar el seu passat anti-felipista...
Havia de tenir la sang calenta, el Pere Joan. Perquè després dels seus anys de guerriller per la Serra de Llaberia i de lluitador incansable per la recuperació de les llibertats catalanes, va ser militar de l'imperi austríac i va morir a Hongria amb el grau de coronel.
Té un monument al seu poble natal, Capçanes.
I de Capçanes sortirem per a fer aquest recorregut, inspirat en el proposat pel Consorci de la Serra de Llaberia, però amb variants. Variants que tenen a veure amb el recentment recuperat camí vell de Llaberia a Tivissa. Després ho veurem.
Serra de Llaberia
Des del poble, vam prendre el camí cimentat de la Vall de la Fou, marcat com PR-C 91. Recorrem poc mes d'un quilòmetre i deixem el cotxe a l'encreuament de la pista que puja al mas de Calàs, al costat del corral de Gavaldà.
ITINERARI
Corral de Gavaldà - Pista de Calàs - Coll Prim - Forat de Llaberia - Portell de la Punta - Barranc del Tortó - Olla del Gegant - Gr 7 - Llaberia - Creu de Llaberia - Camí vell de Tivissa - Pista de la Font del Rodorall (Fontdalt) - Cova del Ramer - Mas del Ramer - Barranc del Ramer - La Fou - Font de la Mata - Camí de la Sendal - Racó de la Sendal - Bassots - Corral de Gavaldà.
Per a baixar-te el track per a GPS de Wikiloc prem aquí
PERFIL DEL RECORREGUT
Iniciem la pujada per la pista del mas de Calàs. A la nostra dreta el Montalt, la Serra de la Portella, les Penyes i la Picossa.
El mas de Guimerà
Ja molt dalt trobem les vinyes del més de Calàs, propietat de la família Barceló de Capçanes. Ens creuem amb el seu cotxe en la pujada. Sempre tan amable, l'amic Barceló ens oferix pujar-nos fins al coll... Gràcies, però hem vingut a currar. Una abraçada.
Les vinyes lluïxen un esplèndid verda primavera. Fan goig...
Arribem a l'encreuament senyalitzat amb la pista que puja de la Fou. Prenem la sendera que ascendeix molt forta pel tallafocs: A Llaberia pel Forat... Ignasi em posa a prova en la pujada. Marques grogues ens guiaran fins a la confluència amb el GR 7, prop ja de Llaberia.
Pujant podem veure el més de Calàs, amb la seva magnífica era.
I aquest és el moment de lloar els vins de la zona. Molts dels llocs que avui visitarem donen nom a esplèndids vins de la D.O. Montsant: Vall del Calàs, Mas Tortó, Lasendal, Mas Collet...
Les vinyes on es creen, les tenim a la vista.
Però avui hem vingut a caminar. Ignasi em segueix picant amb la seva insultant forma.
Ja arribem a les parets de la Serra.
I en elles, el Forat: una petita cova amb una vista esplèndida del Priorat i la Ribera: Capçanes amb el seu característic pont ferroviari, Els Guiamets i el seu pantà, les Móras... Un bon lloc per a esmorzar.
Una mica més...
...y arribem al Portell de la Punta.
A l'altre costat, el sinclinal de Llaberia i els barrancs del Tortó i del Ramer obrint bretxa...
Baixem fins al barranc de Jover i ho seguim aigües baix fins a l'inici del del Tortó
Serra de Llaberia
Des del poble, vam prendre el camí cimentat de la Vall de la Fou, marcat com PR-C 91. Recorrem poc mes d'un quilòmetre i deixem el cotxe a l'encreuament de la pista que puja al mas de Calàs, al costat del corral de Gavaldà.
Corral de Gavaldà - Pista de Calàs - Coll Prim - Forat de Llaberia - Portell de la Punta - Barranc del Tortó - Olla del Gegant - Gr 7 - Llaberia - Creu de Llaberia - Camí vell de Tivissa - Pista de la Font del Rodorall (Fontdalt) - Cova del Ramer - Mas del Ramer - Barranc del Ramer - La Fou - Font de la Mata - Camí de la Sendal - Racó de la Sendal - Bassots - Corral de Gavaldà.
Per a baixar-te el track per a GPS de Wikiloc prem aquí
PERFIL DEL RECORREGUT
Iniciem la pujada per la pista del mas de Calàs. A la nostra dreta el Montalt, la Serra de la Portella, les Penyes i la Picossa.
El mas de Guimerà
Ja molt dalt trobem les vinyes del més de Calàs, propietat de la família Barceló de Capçanes. Ens creuem amb el seu cotxe en la pujada. Sempre tan amable, l'amic Barceló ens oferix pujar-nos fins al coll... Gràcies, però hem vingut a currar. Una abraçada.
Les vinyes lluïxen un esplèndid verda primavera. Fan goig...
Arribem a l'encreuament senyalitzat amb la pista que puja de la Fou. Prenem la sendera que ascendeix molt forta pel tallafocs: A Llaberia pel Forat... Ignasi em posa a prova en la pujada. Marques grogues ens guiaran fins a la confluència amb el GR 7, prop ja de Llaberia.
Pujant podem veure el més de Calàs, amb la seva magnífica era.
I aquest és el moment de lloar els vins de la zona. Molts dels llocs que avui visitarem donen nom a esplèndids vins de la D.O. Montsant: Vall del Calàs, Mas Tortó, Lasendal, Mas Collet...
Les vinyes on es creen, les tenim a la vista.
Però avui hem vingut a caminar. Ignasi em segueix picant amb la seva insultant forma.
Ja arribem a les parets de la Serra.
I en elles, el Forat: una petita cova amb una vista esplèndida del Priorat i la Ribera: Capçanes amb el seu característic pont ferroviari, Els Guiamets i el seu pantà, les Móras... Un bon lloc per a esmorzar.
Una mica més...
...y arribem al Portell de la Punta.
A l'altre costat, el sinclinal de Llaberia i els barrancs del Tortó i del Ramer obrint bretxa...
Baixem fins al barranc de Jover i ho seguim aigües baix fins a l'inici del del Tortó
Fins que un profund pou d'uns 15 m de profunditat s'obre davant nosaltres: és l'Olla del Gegant, al fons del salt del Tortó, una marmita parany, en l'argot barranquero, que dóna inici al descens esportiu d'aquest magnífic engorjat. Si volem baixar-lo necessitarem equip adequat, coneixements... i trobar els ancoratges, que han d'estar mes endavant.
Un altre dia. Avui seguim cap a Llaberia
Les parets del Tortó.
Sortim del barranc i de seguida trobem una antiga pista abandonada que seguim.
Joan Manuel Serrat és vinater del Priorat. Em ve allò de
...le daré verde a los pinos
y amarillo a la genista.
Associació lliure, creo que li diuen els psicòlegs a aquests desvaris...
Ginesta
Barraca de pedra
Ens trobem amb el GR 7, que puja de la Fou pel barranc del Tortó.
I entrem en Llaberia per el
Tot el poble està reconstruït, però crec que ja no viu ningú de forma permanent en ell. A l'estiu s'ompli de vida amb els nens de les colònies i les gents que mantenen casa. Encara que vida és el que sobra per aquests paratges: la primavera ha omplert de cants d'ocells els carrers del poble i de verd els seus voltants.
Benvinguda va ser l'última habitant del poble
No hi ha nombres. Les cases tenen el seu nom i, les de més solera, el seu escut.
El Pontet està al costat del Museu del Bast, dedicat al transport amb cavalleries pels antics camins d'aquestes contrades.
El forn...
la casa de la Vila...
Sortim per la carretera.
Uns 500 m mes endavant, després d'una corba a l'esquerra, la Creu de Llaberia, mig amagada en el bosc.
I uns passos mes endavant, vam deixar la carretera i seguim una pista, a la dreta, que ens durà per l'antic camí de Tivissa. El Consorci de la Serra de Llaberia, juntament amb Turisme Priorat estan recuperant els vells camins públics que unien els pobles del contorn de la Serra.
Aquest està encara per estrenar i senyalitzar, però ens arriscarem.
Després de deixar els primers metres de pista ens sorprèn el treball realitzat per aquesta gent.
Després de travessar un profund i antic bosc, ens apareix la fondalada del Ramer.
Iniciem el descens fins a arribar a l'encreuament de la Cova del Ramer.
No convida, precisament, a entrar. Un forat estret entre roques i de profunditat desconeguda, almenys per a nosaltres.
Reprenem el camí i ens aproximem al mas. Hi ha trams de sendera realment treballats en pedra...
Mas del Ramer
El camí travessa entre dos edificis i desemboca en la pista que ens retornarà al PR-C 91.
Descendim cap a la Fou.
Després de retrobar-nos amb el GR 7, ens desviem del camí per a visitar la surgència de la Fou. El millor moment, lògicament, és després de les pluges. Ara està seca.
I no obstant això segueix havent aigua en el barranc que ve de la gran esponja calcària que és la Serra de Llaberia.
Passarel·la a la Font de la Mata
Petit embassament per a la recaptació d'aigua.
El mas de la Vall. Darrere, la Pipiola.
Més endavant deixarem la pista i el GR 7 i prendrem, a la dreta, el camí de la Sendal, seguint les traces del PR. Davant, l'antic Mas Collet transformat en hotel de luxe.
El Recó de la Sendal. Un fantàstic racó, ple d'aigua i formacions calcàries recobertes de vegetació. Just damunt, s'està edificant (?).
Seguim per la Sendal. A la nostra dreta s'escolta l'aigua discórrer pel barranc, que ens queda molt baix. Reapareix Capçanes.
Un emotiu record d'un company de camins.
I tornem a prendre contacte amb l'aigua, just abans d'arribar al cotxe. Estupenda ocasió per a donar-se un bany abans de tornar a casa. El lloc convida a això.
4 comentarios:
Veo la entrada del blog y me pregunto : ¿Por que ha subido algo antiguo?. Abro y enmedio de la sorpresa me doy cuenta : Un maño en la corte del Rei Pompeu.
Hay que ver!.
Enhorabuena por tu blog "normalitzat"
Prácticas para el nivel B...
Et felicito per la tasca altruïsta que suposa relatar la caminada amb tanta fidelitat a fi i efecte que d'altres també en poguem fruir.
Jordi Frisach
Felicidades por tu blog, y por compartir tus rutas que son de gran ayuda. Salud
Publicar un comentario